Ara fa just un any el Plenari de l’Ajuntament de Paiporta va decidir, per unanimitat, iniciar una moratòria en la concessió de llicències per instal·lar antenes de telefonia mòbil a Paiporta. I ara també, per unanimitat, ha aprovat una nova ordenança reguladora d’eixe tipus d’instal·lacions.
La història, però, no ve de fa un any, sinó de l’any 2001.
En aquell any ja hi hagué un grup de veïns –J.A. Baeza, Rosa Ruiz, l’incombustible Alfred, Valentín ...- que van informar la població de les possibles repercussions de les antenes sobre la salut de la població. I hagué una resposta del conjunt del veïnat, i de les forces polítiques que la representaven. Es posà en marxa un procés de redacció de la primera ordenança, basada en l’estudi de l’espai radiolèctric de Paiporta –a càrrec del físic Enric Navarro- i en les propostes de tots aquells que hi participaren.
L’ordenança, però, va tindre una vida curta, perquè les operadores de telefonia mòbil la van recórrer als tribunals, que van anul·lar un bon grapat dels seus articles.
Amb l’ordenança esporgada les empreses han campat al seu aire i han plagat el poble d’instal·lacions que s’ha demostrat científicament que no són innòcues per a la salut de les persones, a més de destrossar l’estètica del poble i la tranquil·litat dels veïns.
El negoci “bilionari” no ha parat de créixer i per a la seua expansió s’ha basat en un principi pervers, però enormement eficaç: “Jo em quede amb els beneficis i els demés que carreguen amb les conseqüències negatives”. Sembla normal en el món de les empreses privades. Però és que la mateixa filosofia s’ha extés entre el veïnat: Amb la creença –falsa, segons expliquen els físics que ho han estudiat, i que no viuen ni directament ni indirectament del negoci telefònic- que si l’antena de telefonia està en el terrat de la pròpia casa no afecta els seus habitants, s’ha engegat una carrera per cobrar el lloguer –miserable, per altra part, en comparació amb els guanys de les companyies i els llargs períodes que s’estableixen- que paguen les telefòniques per instal·lar les antenes, com a opció preferible a què siguen els veïns qui es queden amb eixe lloguer i gaudisquen de l’efecte “paraigua” front a les radiacions. La selva on qui mana, per suposat, és el lleó, que s’emporta la millor part.
I així ha funcionat el negoci fins que per la Pasqua de 2006 els veïns del carrer Mestre Serrano – C/ Convent van veure com es despenjaven uns obrers per la façana d’un edifici, fent els treballs necessaris per instal·lar una nova antena, que no disposava ni de llicència d’obres.
La mobilització fou immediata i efectiva: assemblees en el carrer informant el barri, arreplegada de 2000 firmes en tot el poble, distribució de fullets informatius recordant els drets dels propietaris de pisos en les finques on es pretén instal·lar una antena, xarrada en l’Auditori explicant els efectes de les radiacions sobre la salut de les persones, canvi d’opinions amb els partits polítics, col·locació de grans pancartes en les principals places afectades del poble (Soliera, C/ Mestre Serrano, Plaça Xúquer, Plaça 3 d’Abril) i de llençols amb el lema “Antena NO” en distints barris del poble.
Després de grans mostres de solidaritat i de generositat per part dels veïns i de tots els partits polítics (el PSOE en aquell moment en el govern municipal i tots els de l’oposició: PP, EU, PAU, UV, BLOC) el col·lectiu “Antena NO” lidera un procés que culmina, en setembre de 2006, en la mencionada moratòria de llicències d’instal·lació d’antenes.
Els antics lluitadors de l’any 2000 treballen junts amb nous veïns implicats en el moviment, esta vegada sorgit al voltant de l’antena del C/ Mestre Serrano. Entre setembre de 2006 i maig de 2007 el govern municipal (PSOE), amb el suport de tots els partits, contracta un altre estudi per actualitzar el mapa radioelèctric i per fer propostes i suggeriments per redactar la nova ordenança municipal.
Tots els partits polítics inclouen en els seus programes per a les eleccions municipals de maig de 2007 el compromís d’establir una nova ordenança que supose una ordenació racional de les antenes i el restabliment de la tranquil·litat dels veïns.
El canvi del signe polític del govern municipal després de les eleccions de maig no suposa cap variació en el plantejament de la redacció de la nova ordenança: la unanimitat entre els partits, buscada i fomentada pel col·lectiu “Antena NO” des del primer moment, continua fins a hores d’ara.
En octubre de 2007 el poble disposa d’una ordenança aprovada pel plenari, després de nombroses reunions entre els partits polítics i els membres del col·lectiu “Antena NO”. I al nostre parer, l’actual ordenança arreplega ja l’essència del que els últims estudis han demostrat com a convenient i que el Tribunal Suprem ha anat establint com a jurisprudència.
Pensem que l’actual ordenança és molt millor que l’anterior que varen denunciar les operadores: estableix que les noves antenes s’hauran de situar a no menys de 200 metres de qualsevol zona destinada a residència de les persones –preferentment compartint instal·lacions entre les distintes operadores- que hauran de disposar de la millor tecnologia disponible per minimitzar possibles efectes, que en les zones sensibles –escoles, centres de salut, instal·lacions geriàtriques, ...- la radiació ha d’estar un 25% per baix de l’establida amb caràcter general, que s’ha de reduir l’impacte visual de les instal·lacions, que les actuals antenes tenen un termini de 10 anys per situar-se a la distància establida en esta ordenança –eixir del poble-, etc. etc.
Les preses per arribar a eixe consens bàsic abans que finalitzara la moratòria d’un any han deixat algunes qüestions per tractar, però encara queda el període d’exposició pública en el qual es poden presentar al·legacions. I el col·lectiu “Antena NO” continuarà treballant, sempre buscant el màxim consens possible, per introduir millores en la redacció de l’ordenança: plans de desplegament, control de les instal·lacions per part de l’ajuntament, etc. etc.
La valoració de tot el procés per part del col·lectiu “Antena NO” ha de deixar patent:
la valentia de totes les forces polítiques locals, i l’honestedad de les promeses electorals fetes: el fet que hi haja una majoria absoluta en l’ajuntament no ha canviat gens el plantejament de la força majoritària.
el reconeixement de la generositat dels veïns que han donat suport –de moltes maneres diferents: firmant el plecs de firmes, penjant llençols en els balcons de les seues cases, assistint als actes preparats pel col·lectiu, exigint a les forces polítiques la inclusió de la redacció de la nova ordenança en els seus programes electorals, ...- al procés de redreçament de la situació i de la redacció de la nova ordenança.
la convicció que el procés no ha acabat encara, i que cal, com ha dit en diverses ocasions l’actual alcalde –abans representant del principal partit de l’oposició- “pelear l’assumpte en els tribunals”.
el convenciment que el procediment encetat “torna la dignitat” al nostre poble: com havia de ser, seran els veïns de Paiporta representats pel seu ajuntament i les distintes forces polítiques, els que establiran com volen que siga el nostre poble. Sempre preferirem que siga el raonament i la justícia qui determine les millors solucions que no els interessos estrictament empresarials i la “llei de la selva”.
Des del col·lectiu “Antena NO” demanem a tots els veïns que mantinguen la confiança en què s’arribarà a la millor solució possible, i a que ho facen visible mantenint els llençols en els balcons mentre no s’acabe definitivament el procés.
La història, però, no ve de fa un any, sinó de l’any 2001.
En aquell any ja hi hagué un grup de veïns –J.A. Baeza, Rosa Ruiz, l’incombustible Alfred, Valentín ...- que van informar la població de les possibles repercussions de les antenes sobre la salut de la població. I hagué una resposta del conjunt del veïnat, i de les forces polítiques que la representaven. Es posà en marxa un procés de redacció de la primera ordenança, basada en l’estudi de l’espai radiolèctric de Paiporta –a càrrec del físic Enric Navarro- i en les propostes de tots aquells que hi participaren.
L’ordenança, però, va tindre una vida curta, perquè les operadores de telefonia mòbil la van recórrer als tribunals, que van anul·lar un bon grapat dels seus articles.
Amb l’ordenança esporgada les empreses han campat al seu aire i han plagat el poble d’instal·lacions que s’ha demostrat científicament que no són innòcues per a la salut de les persones, a més de destrossar l’estètica del poble i la tranquil·litat dels veïns.
El negoci “bilionari” no ha parat de créixer i per a la seua expansió s’ha basat en un principi pervers, però enormement eficaç: “Jo em quede amb els beneficis i els demés que carreguen amb les conseqüències negatives”. Sembla normal en el món de les empreses privades. Però és que la mateixa filosofia s’ha extés entre el veïnat: Amb la creença –falsa, segons expliquen els físics que ho han estudiat, i que no viuen ni directament ni indirectament del negoci telefònic- que si l’antena de telefonia està en el terrat de la pròpia casa no afecta els seus habitants, s’ha engegat una carrera per cobrar el lloguer –miserable, per altra part, en comparació amb els guanys de les companyies i els llargs períodes que s’estableixen- que paguen les telefòniques per instal·lar les antenes, com a opció preferible a què siguen els veïns qui es queden amb eixe lloguer i gaudisquen de l’efecte “paraigua” front a les radiacions. La selva on qui mana, per suposat, és el lleó, que s’emporta la millor part.
I així ha funcionat el negoci fins que per la Pasqua de 2006 els veïns del carrer Mestre Serrano – C/ Convent van veure com es despenjaven uns obrers per la façana d’un edifici, fent els treballs necessaris per instal·lar una nova antena, que no disposava ni de llicència d’obres.
La mobilització fou immediata i efectiva: assemblees en el carrer informant el barri, arreplegada de 2000 firmes en tot el poble, distribució de fullets informatius recordant els drets dels propietaris de pisos en les finques on es pretén instal·lar una antena, xarrada en l’Auditori explicant els efectes de les radiacions sobre la salut de les persones, canvi d’opinions amb els partits polítics, col·locació de grans pancartes en les principals places afectades del poble (Soliera, C/ Mestre Serrano, Plaça Xúquer, Plaça 3 d’Abril) i de llençols amb el lema “Antena NO” en distints barris del poble.
Després de grans mostres de solidaritat i de generositat per part dels veïns i de tots els partits polítics (el PSOE en aquell moment en el govern municipal i tots els de l’oposició: PP, EU, PAU, UV, BLOC) el col·lectiu “Antena NO” lidera un procés que culmina, en setembre de 2006, en la mencionada moratòria de llicències d’instal·lació d’antenes.
Els antics lluitadors de l’any 2000 treballen junts amb nous veïns implicats en el moviment, esta vegada sorgit al voltant de l’antena del C/ Mestre Serrano. Entre setembre de 2006 i maig de 2007 el govern municipal (PSOE), amb el suport de tots els partits, contracta un altre estudi per actualitzar el mapa radioelèctric i per fer propostes i suggeriments per redactar la nova ordenança municipal.
Tots els partits polítics inclouen en els seus programes per a les eleccions municipals de maig de 2007 el compromís d’establir una nova ordenança que supose una ordenació racional de les antenes i el restabliment de la tranquil·litat dels veïns.
El canvi del signe polític del govern municipal després de les eleccions de maig no suposa cap variació en el plantejament de la redacció de la nova ordenança: la unanimitat entre els partits, buscada i fomentada pel col·lectiu “Antena NO” des del primer moment, continua fins a hores d’ara.
En octubre de 2007 el poble disposa d’una ordenança aprovada pel plenari, després de nombroses reunions entre els partits polítics i els membres del col·lectiu “Antena NO”. I al nostre parer, l’actual ordenança arreplega ja l’essència del que els últims estudis han demostrat com a convenient i que el Tribunal Suprem ha anat establint com a jurisprudència.
Pensem que l’actual ordenança és molt millor que l’anterior que varen denunciar les operadores: estableix que les noves antenes s’hauran de situar a no menys de 200 metres de qualsevol zona destinada a residència de les persones –preferentment compartint instal·lacions entre les distintes operadores- que hauran de disposar de la millor tecnologia disponible per minimitzar possibles efectes, que en les zones sensibles –escoles, centres de salut, instal·lacions geriàtriques, ...- la radiació ha d’estar un 25% per baix de l’establida amb caràcter general, que s’ha de reduir l’impacte visual de les instal·lacions, que les actuals antenes tenen un termini de 10 anys per situar-se a la distància establida en esta ordenança –eixir del poble-, etc. etc.
Les preses per arribar a eixe consens bàsic abans que finalitzara la moratòria d’un any han deixat algunes qüestions per tractar, però encara queda el període d’exposició pública en el qual es poden presentar al·legacions. I el col·lectiu “Antena NO” continuarà treballant, sempre buscant el màxim consens possible, per introduir millores en la redacció de l’ordenança: plans de desplegament, control de les instal·lacions per part de l’ajuntament, etc. etc.
La valoració de tot el procés per part del col·lectiu “Antena NO” ha de deixar patent:
la valentia de totes les forces polítiques locals, i l’honestedad de les promeses electorals fetes: el fet que hi haja una majoria absoluta en l’ajuntament no ha canviat gens el plantejament de la força majoritària.
el reconeixement de la generositat dels veïns que han donat suport –de moltes maneres diferents: firmant el plecs de firmes, penjant llençols en els balcons de les seues cases, assistint als actes preparats pel col·lectiu, exigint a les forces polítiques la inclusió de la redacció de la nova ordenança en els seus programes electorals, ...- al procés de redreçament de la situació i de la redacció de la nova ordenança.
la convicció que el procés no ha acabat encara, i que cal, com ha dit en diverses ocasions l’actual alcalde –abans representant del principal partit de l’oposició- “pelear l’assumpte en els tribunals”.
el convenciment que el procediment encetat “torna la dignitat” al nostre poble: com havia de ser, seran els veïns de Paiporta representats pel seu ajuntament i les distintes forces polítiques, els que establiran com volen que siga el nostre poble. Sempre preferirem que siga el raonament i la justícia qui determine les millors solucions que no els interessos estrictament empresarials i la “llei de la selva”.
Des del col·lectiu “Antena NO” demanem a tots els veïns que mantinguen la confiança en què s’arribarà a la millor solució possible, i a que ho facen visible mantenint els llençols en els balcons mentre no s’acabe definitivament el procés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario