W I F IEl sistema WIFI és una tecnologia de comunicació de xarxes que servix per a connectar
ordinadors entre si, permetent que els usuaris naveguen per Internet, sense cables, des de qualsevol punt de les zones habilitades . Utilitza ones de ràdio d'alta freqüència (2,4 gigahertz i superiors) per a transmetre i rebre dades fins distàncies de desenes o centenars de metres. Tots els ordinadors portàtils fabricats en els últims 3 anys, porten incorporat un dispositiu WIFI que detecta les xarxes a què té abast.
Este sistema igual que l'UMTS, BLUETOOTH, PDAs, WIMAX (WIFI banda ampla), telèfons sense fil, de base fixa DECT, emeten camps electromagnètics de microones pulsants semblants a les de la telefonia mòbil.
R I S C O SEls routers wifi emeten 100 mW radiant contínuament sobre l'usuari, a més de les antenes d'enllaç que poden arribar a diversos quilòmetres. Suposen un risc per a la població escolar, en especial el cap, quan s'està desenvolupant el seu cervell i el seu sistema nerviós.
Hi ha investigadors que advertixen sobre el perill en els xiquets i jóvens que usen ordinadors portàtils sobre els seus genolls, quan el transmissor WIFI està només a 2 centímetres dels seus cossos.
Es produïx una exposició contínua i àmplia a les seues ones electromagnètiques en àmbits laborals, centres d'ensenyament, biblioteques públiques, etc., on es troba instal·lada esta tecnologia. No obstant això s'aconseguix una millor connexió i una major velocitat amb la connexió per cable.
Hauria que usar el wifi com a últim recurs, quan no es puga establir la dita connexió i només si és absolutament necessari.
El problema fonamental és que les emissions dels sistemes wifi se sumaran a les de la telefonia mòbil, telèfons sense fil, wimax, bluetooth, transformadors, ràdio i televisió.
Els camps electromagnètics són un dels riscos emergents en l'àmbit laboral europeu, i es consideren entre els riscos físics identificats com més perillosos en un informe de l'Observatori Europeu de Riscos de l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (Síndrome de l'Edifici Malalt: lipoatrofia semicircular)
B I O I N I T I A T I V E R E P O R T 
Al setembre del 2007 es presentava el denominat Bioinitiative Report (www.bioinitiative.org), És un informe sobre camps electromagnètics, que resumix més de 1.500 estudis dedicats a este tema. Les conclusions assenyalen els perills que comporten per a la salut les ones de telefonia mòbil, les emissions UMTS-WIFI-WIMAX-BLUOTOOTH i el telèfon de base fixa DECT.
Confirma que els límits d'exposició a estos camps establits per al públic l'any 1.999 són obsolets, no tenen en compte l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, les recomanacions de l'Agència Europea de Medi Ambient o les normes d'emissió més exigents adoptades per nou països de la UE, i no aborden la qüestió dels grups vulnerables, com les dones embarassades, els xiquets de bolquers, persones majors, electrosensibles, els xiquets i jovens.
Els investigadors assenyalen que els efectes biològics i impactes en la salut poden ocórrer, i de fet ocorren, a nivells mínims d'exposició, nivells que poden estar milers de vegades per davall dels límits públics de seguretat actuals. Els camps electromagnètics de radiofreqüència o microones poden considerar-se genotóxics, danyen el ADN de les cèl·lules, davall certes condicions d'exposició, inclús per davall dels límits de seguretat existents.
P A R L A M E N T E U R O P E U
El ple del Parlament Europeu va aprovar el 2 del passat mes d'abril la resolució de la Comissió de Medi Ambient, sobre salut i camps electromagnètics, per una majoria de 559 eurodiputats a favor, 22 en contra i 8 abstencions.
L'aprovació d'esta resolució suposa un punt d'inflexió en les institucions europees, perquè confirma l'evidència científica d'efectes biològics de la radiació electromagnètica i possibles efectes sobre la salut derivats d'una exposició residencial continuada, i obri el pas cap a una directiva europea que plantege nivells d'emissió molt mes restrictius davall el Principi de Precaució. Este principi s'està aplicant en nou països de la UE.
P A Ï S O S A M B S E N T I T C O M Ú
Els governs d'Alemanya, Canadà, Suècia, Regne Unit i Rússia recomanen als seus ciutadans i ciutadanes evitar utilitzar wifi. La Biblioteca Nacional de França i les biblioteques municipals de París han decidit retirar el wifi. Frankfurt ho ha prohibit en els seus centres docents. Salzburg està plantejant-se prohibir-ho a les escoles.
P A I P O R T A 
L'obstinació per part del president de la Diputació de València, igual que altres alcaldes i edils, de transformar a tots els municipis en ciutats amb tecnologia WIFI, quan hui sabem que és una tecnologia de la qual es desconeixen els seus efectes sobre la salut a mitjà i llarg termini, demostra el grau de desconeixement que patix la nostra societat en un tema tan seriós com és la radiació electromagnètica.
És qüestionable la legitimitat que estos responsables polítics s’apropien, al decidir sobre qüestions que ens afecten a tots. El problema fonamental no és tant la falta de coneixements sinó la falta de credibilitat dels responsables públics davant de l'escenari d'un possible problema sanitari.
Els investigadors del Bioinitiative Report assenyalen els perills que comporten per a la salut les emissions WIFI. Igualment assenyalen l'Agència Europea de Medi Ambient i el Parlament Europeu.
Es indispensable el WIFI?, quan la majoria d'usuaris tenim en les nostres llars i en el treball l'ADSL, així com a les biblioteques i escoles, disposant de millor connexió i major velocitat que el wifi.
Hem de ser conscients que el WIFI és un risc potencial, per tant estarem assumint riscos i les qüestions de riscos no són tècniques (informe de l'enginyer Peiró), sinó polítiques.
Sr. Ibor, vosté com a responsable polític ha d'aplicar el Principi de Precaució, principi de Dret Comunitari, i que el Tribunal de Justícia de les comunitats Europees valora com un dels fonaments de la política de protecció de la Comunitat en l'ambit del Medi Ambient i la Salut, articles 152 i 174 del Tractat de la CE.
C O N C L U S I Ó
És necessària, per tant, una moratòria en la seua implantació, almenys en centres d'ensenyament, biblioteques públiques, universitats i edificis públics. El raonable és substituir-les, també en ambients laborals, per sistemes ADSL de cablejat coaxial o fibra òptica.
Un major control sobre els nivells d'emissió de les antenes i sistemes wifi és una labor concreta de les Administracions locals i autonòmiques. La seua tasca seria evitar la proliferació caòtica d'estos sistemes, com ja va ocórrer amb els anteriors desplegaments de les xarxes de telefonia mòbil.
Alfred Ramos i Rausell
